Pablo Palazuelo

Pintor i escultor espanyol, entre 1933 i 1936 va viure a Londres, on va realitzar estudis al Royal Institute of British Architects d'Oxford i en la School of Arts and Crafts de Londres, creant al costat de Victor Pasmore, Max Bill i Ben Nicholson el grup Abstraction Creation (abstracció geomètrica). Acabada la Guerra civil i la Guerra Mundial es va traslladar a París, becat pel govern francès. Allà va coincidir amb altres artistes espanyols com Eusebio Sempere i Eduardo Chillida. El 1969 va tornar a Espanya. Les seves primeres referències van ser la pintura cubista, Mondrian i Paul Klee, aquest últim li marcarà profundament i el conduirà definitivament a l'abstracció. La seva obra, pulcra i minuciosa, desemboca en una concepció de tipus geomètric molt personal, i es caracteritza per una depuradíssima tècnica i un admirable sentit del color, constants aquestes que estaran sempre presents al llarg de tota la seva carrera. La seva obra escultòrica iniciada el 1954, s'identificarà plenament amb les seves pintures, gravats i dibuixos, portant a les tres dimensions les seves formes geomètriques planes. L'escultura ocuparà cada vegada un lloc més important en l'obra de Palazuelo, sobretot a partir dels anys setanta. Pablo Palazuelo és un artista excepcional dins el panorama de l'art abstracte espanyol, no només per ser autor d'una obra molt original i personal, sinó també perquè s'aparta de les tendències generals en les que s'inscriuen la resta dels artistes coetanis. Entre els seus reconeixements hi ha el Premi Kandinsky el 1952 i el Premi Velázquez el 2004.