Joaquim Mir i Trinxet

Fou un pintor català. A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l'escola Vayreda. Aconseguí diverses medalles en exposicions a Madrid i Barcelona. També exposà, entre altres ciutats, a Washington, París, Nova York, Amsterdam, Buenos Aires o Venècia.
El seu estil més personal es basa en una superació pròpia i segurament inconscient de la pintura impressionista, basat en una visió intuïtiva i lliure del paisatge a base de taques i masses de color que sintetitzen l'aparença real, vorejant molt sovint l'abstracció.
Els primers estudis, els féu al col·legi Sant Miquel, on conegué Isidre Nonell. De jove, col·laborà amb el negoci del seu pare, que volia que se'n fes càrrec. Començà a estudiar sota les ordres de Lluís Graner, que l'inicià en el gènere del paisatge. El 1893 començà a estudiar a l’Escola de la Llotja, on rebé classes d'Antoni Caba, però més endavant deixaria els estudis. Formà part de la colla del Safrà (també coneguda com a colla de Sant Martí), un grup d'artistes fundat el 1893 i integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual. També entrà en contacte amb el grup d'artistes que freqüentaven els Quatre Gats.
El 1899, marxà a Madrid a descobrir i copiar els grans mestres del Museu del Padro. Aquell mateix any, guanyà el segon premi en l'Exposició Nacional de Belles Arts i a finals d'any anà a Mallorca amb Santiago Rusiñol i s'instal·là al llogaret de Sa Calobra, on va fer algunes de les seves millors pintures. Destaca la influència d'aquesta etapa en les pintures murals que féu per a la casa del seu oncle i mecenes Avel·lí Trinxet Casas de Barcelona, gran industrial tèxtil, obra de Josep Puig i Cadafalch, coneguda com a casa Trinxet. No va anar mai ni a Roma ni a París, com era costum en aquella època.
Se'l considera un dels màxims exponents de la pintura immediatament posterior al modernisme, creador d'un postimpressionisme molt personal. Morí a Barcelona el 1940 després d'una estada a la presó, acusat pel franquisme de connivència amb la República. Fou enterrat al cementiri de Vilanova i la Geltrú.
Part important del seu arxiu fou donat pel seu fill Josep a la Biblioteca de Catalunya. Durant els primers mesos del 2009, es va veure al Caixaforum de Barcelona una retrospectiva de l'artista. Actualment, es poden veure diverses obres seves al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu del Modernisme Català, a la Fundació Gòdia a Barcelona, al Museu de Badalona, al Museu Deu del Vendrell, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i al Museu Es Baluard de Palma.