Eduardo Chillida

Va ser un escultor espanyol conegut pels seus treballs en ferro i en formigó. Va ser porter de futbol a la Reial Societat, però a causa d'una lesió va haver de deixar-ho. Als dinou anys va iniciar a la Universitat de Madrid els estudis d'Arquitectura, estudis que abandonarà per dedicar-se exclusivament a l'escultura i al dibuix en el Cercle de Belles Arts de Madrid. La seva activitat comença al voltant de 1948, quan es trasllada a París i fa amistat amb Pablo Palazuelo. Per suggeriment del seu amic Pablo Palazuelo, fa el 1954 la seva primera exposició individual a la Galeria Clan de Madrid. El 1964 rep el Premi d'Escultura del Carnegie Institute de Pittsburg. El 1981 rep la Medalla d'Or al Mèrit de les Belles Arts a Madrid. El 1983 rep el Premi Europäischer der Künste a Estrasburg. És nomenat Membre Honorari de la Royal Academy of Arts de Londres. El 1984 rep el Grand Prix des Arts et letres de París. També li van ser atorgats el Premi Príncep d'Astúries de les Arts el 1987 i el Premi Imperial Japonès en 1991. En l'última part de la seva vida, el propi Chillida va constituir el museu Chillida-Leku, en el caseriu de Zabalaga (Hernani). És una construcció tradicional basca remodelada per l'escultor i envoltada d'un gran espai de jardins que alberga l'obra de l'artista. Allà es va deixar veure en públic per última vegada, a l'octubre de 2000, en un acte celebrat al museu, en què va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid. Al llarg de la seva vida, a més de recollir infinitat de premis i condecoracions, Chillida va participar en centenars d'exposicions al voltant del món sencer. Per exemple, la Biennal de Venècia (1958), el premi Carnegie (1965) o el Rembrandt (1975).