Antonio López García

Pintor i escultor espanyol, la primerenca vocació pel dibuix, així com la influència del seu oncle, el pintor Antonio López Torres, conformen la seva decisió de dedicar-se a la pintura. El 1949 es trasllada a Madrid per preparar el seu ingrés a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, on coincideix amb diversos artistes com Enrique Gran, Amalia Avia i Lucio Muñoz, amb els quals conforma el que s'ha vingut a anomenar Escuela madrileña. Roman a l'acadèmia entre 1950 i 1955. El 1955, becat pel Ministeri d'Educació, viatja a Itàlia, on coneix de primera mà la pintura italiana del Renaixement. Pateix així una petita decepció en contemplar en viu les obres mestres que només coneixia per reproduccions, i que fins a aquest moment venerava. A partir d'aquest moment, comença a revaloritzar la pintura clàssica espanyola, que tan bé coneixerà, gràcies a les freqüents visites al Museu del Prado, especialment a Diego Velázquez. Després d'acabar els seus estudis, realitza les seves primeres exposicions individuals el 1957 i 1961 a Madrid, mentre treballa tant en aquesta ciutat com a la localitat que el va veure néixer. Considerat com el pare de l'escola hiperrealista madrilenya, la seva obra se centra en la realitat que l'envolta i investiga amb els aspectes més quotidians tractats amb un detallisme quasi fotogràfic. Exerceix una gran influència en altres pintors. Entre les seves obres destaquen: Los novios, Gran Vía, Madrid desde Torres Blancas, Membrillos y granados… El 1985 se li concedeix el Premi Príncep d'Astúries de les Arts. El 1992, el director Víctor Erice, roda per a la gran pantalla el film titulat El sol del membrillo, basat en l'obra d'Antonio López. Al gener de 1993 és nomenat membre de nombre de la madrilenya Real Acadèmia de San Fernando i en aquest mateix any el Museu Reina Sofia li dedica una exposició antològica. El 2006 és guardonat amb el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques. El 2008, el Museu de Belles Arts de Boston li dedica una exposició monogràfica. A més, la seva obra Madrid desde Torres Blancas  aconsegueix en una subhasta de Christie 's de Londres la quantitat de 1.918.000 £, la major quantitat pagada fins a aquest moment per una obra d'un artista espanyol viu. El 2011 el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu de Belles Arts de Bilbao li dediquen sengles exposicions temporals amb obres de totes les seves etapes, encara que majoritàriament de la seva última producció. L'any 2014 va crear una gran expectació el lliurament i presentació d'un dels seus quadres més ambiciosos, La família de Joan Carles I, la realització del quadre que el va ocupar durant 20 anys.